El rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar i l’artista Antoni Miró, van acompanyar el dissabte l’escriptor, i també vicerector de la UA, Carles Cortés en la presentació del seu darrer llibre a Benilloba.
L’acte va ser organitzat per Compromís Benilloba i tenia un important significat per a l’autor, ja que la seua família renaix de Benilloba. Una qüestió que va protagonitzar en part la presentació que va fer l’historiador local, Enric Morrió, recordant els seus orígens.
La presentació va tenirlloc al Patronat de Benilloba, amb més de 60 persones, després dels impediments que -novament- es va trobar Compromís per organitzar l’activitat cultural i és que fa una setmana, ja els prohibiren presentar la candidatura local a la Casa de la Cultura.
Enric Morrió va destacar l’obra de Cortés com una novel·la que es pot interpretar des de la manera més simple “com a un text d’aventures i fantàstic” o bé anar més enllà i treure un missatge més complet, “una història de superació i cerca de la llibertat enfrontant-se a una societat estricta i amb normes establertes”.
Carles Cortés va aprofitar per repassar la història familiar, recordant el seu besavi, el “tio Regaló”, que anava a Alcoi en burret a comprar pa blanet, perquè a Benilloba, aleshores, no n’hi havia cada dia.
Sobre la novel·la, Cortés va explicar que és la seua primera incursió en el genere fantàstic i que ha tardat cinc anys en escriure el llibre -activitat que compaginava amb altres obligacions-. Un text ubicat en una illa inventada -Incastruç-, amb una societat imaginària i unes normes que potser semblen absurdes, però en la qual “òbviament trobem una crítica social i una reivindicació. Malgrat que cadascú pot interpretar a la seua manera, fa un clam a mirar més enllà, no acceptar una norma pel fet de ser una norma”, assegurava.
Ana Delia “Taes”, alcaldable de Compromís Benilloba i conductora de l’acte no es va poder estar i –amb el llibre a la mà- va assegurar que, “La clau que obria tots els panys, serà el llibre de capçalera de Compromís per Benilloba, pel seu missatge de superació i de no acceptar normes pel simple fet de ser normes, eixe esperit, el fem nostre”.
Al finalitzar la presentació, un públic molt actiu va fer preguntes sobre la novel·la i la seua interpretació, i no es va voler retirar sense abans aconseguir una dedicatòria del mateix autor.